Els perills del llapis

>

Tots hem vist pel·lícules que recreen l’ambient escolar de moltes escoles actuals i de les de molts decennis, fins i tot segles abans.

Em resulta sorprenent com ha canviat el món des de la revolució industrial i encara més des d’abans, fins avui, quan el comparo amb lo poc que ha canviat l’escenari en que els nostres alumnes i fills desenvolupen les seves activitats escolars.

Per sort bufen vents de canvi i molts professors i centres intenten fer servir noves eines (o ja no tant noves, de fet) per millorar l’aprenentatge dels alumnes. Moltes d’aquestes eines tenen a veure a les tecnologies informàtiques i de comunicació, que es comencen a aplicar a l’aprenentatge.

No entraré ara en els avantatges que representa l’ús d’aquestes eines pel tractament de la diversitat i per una major motivació, millor comprensió dels conceptes i adquisició de competències, aquest petit article es refereix a les pròpies eines, i a la seguretat en el seu ús.

Cal demanar autorització als tutors legals de l’alumne per que faci ús a les classes:

  • del llapis i la goma d’esborrar?,
  • de la maquineta de fer punta?
  • del bolígraf o la ploma estilogràfica?
  • colors, retoladors, regla/es, pintures, aquarel·les, compàs, estilògrafs (“rotrings”), etc.

No són perillosos?

Quants nens i nenes (i no tant nens ni nenes) no mosseguen el llapis (i es mengen la pintura) o la goma, els bolígrafs (ups!, la tinta, puaj!) i retoladors (idem) es punxen, fent broma o no, amb el llapis recent afilat o l’agulla del compàs, es tallen, per accident manipulant la maquineta o amb el canto d’un foli nou (eishxhshxhshxh!), es punxen en manipular el compàs, bandeixen enlaire les seves espases (regles), …

Per cert, heu mirat mai les etiquetes dels “TipEx”?.

I, ja heu vist, el risc no és sempre per estar fent un mal ús.

En fin, a secundària ells i elles ja saben fer-los servir més o menys.

Des del parvulari fins a hores d’ara, us ha demanat mai ingú un permís d’aquesta mena? A mi no.

En canvi es troba normal, i fins i tot adient, demanar autorització als tutors legals si fan servir ordinadors, internet (aplicacions web, navegació a la recerca d’informació, email, blocs, …) per les seves activitats d’aprenentatge.

El curiós és que es pensa que l’alumnat és “nadiu digital” i domina tot això perquè hi ha conviscut des del naixement.

Ningú l’ha ensenyat, mostrat altres possibilitats, que no pas solament el sistema de xat propietari que no nombraré per si de cas (ics!), ningú li ha explicat els riscos i avantatges, com limitar els uns i aprofitar els altres.

Han construït el seu propi coneixement sobre internet (pedagogia: constructivisme a tope i autodidacta) seleccionant allò que era significatiu per a ells/elles, a partir de la seva pròpia experiència i interessos.

A final, la majoria només fan xats amb allò d’abans, donant pas a tants virus, cucs i troians com vulguin passar, ignorant fins i tot què és un correu electrònic i que en el xatejador més estés hi tenen un d’associat, han donat innumerables dades innecessàries sobre ells mateixos en el mateix moment de donar-se d’alta i en donen més cada dia en els xats en què participen.

Si saben alguna cosa de “word” l’han aprés de forma “tradicional” en classe d’informàtica a l’escola.

Les eines hi són, l’ordinador i internet no són només per jugar i xatejar, tenen un gran potencial en educació, s’han de fer servir i ajudar a que els alumnes aprenguin a fer-les servir, amb seguretat i responsabilitat, com les altres eines més tradicionals.

No és car, avui dia el maquinari i l’accés a internet suficients per un ús educatiu, i hi ha facilitats per part de l’Estat per adquirir-los, i si no, les biblioteques i els ajuntaments, solen posar a disposició dels ciutadans llocs de treball amb connexió a internet. Tot l’alumnat pot tenir accés d’una manera o d’una altra a aquests recursos.

A treballar i fer servir de forma productiva i segura les eines s’aprèn fent-les servir, com a escriure amb el llapis s’aprèn escrivint amb el llapis, o aprenent s’aprèn a aprendre.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *