¿Cómo puede ser la escuela para el mañana? Francesco Tonucci

>Molt interessant la conferencia: ¿Cómo puede ser la escuela para el mañana? de Francesco Tonucci.
Voldria fer alguns humils comentaris sobre la mateixa.

Si parlem d’una escola per a TOTHOM ha de ser també per als que funcionen millor amb estímul intel·lectual que no en aprenentatges amb component principal manual.
Per incloure a uns no s’ha d’excloure els altres.
Per vèncer dificultats i consolidar habilitats manuals i intel·lectuals pot ser valuosa la cooperació entre iguals. Sí, això com moltes altres coses influeix sobre el paper del docent a l’aula i en el “paper” de l’espai-aula mateix.

No entenc l’obsessió per ser excel·lent en alguna cosa, ni que sigui en una sola cosa. Està bé que un@ alumn@ ho sigui en alguna cosa o en diverses coses, però, semblant-me bé afavorir-la, no ha d’haver obligació de “excel·lència” que vol dir sobresortir sobre els altres, competir en resultats, sense tenir en compte mitjans ni punt de partida, i qui no sobresurt s’autoconsidera fracassat, resulta frustrat. Bona manera de motivar a tots i totes!!!

Hem de reprendre la “dignitat”, que tindria a veure amb fer les coses tan bé com siguem capaços i a intentar millorar, partim d’on partim cadascun. Promocionar la satisfacció pel que un fa dignament (i no de qualsevol manera per sortir del pas, per sobradament que se surti). Valorar l’excel·lència en tant que sigui capaç de revertir de nou sobre el grup en forma de col·laboració i ajuda, per tirar endavant millor tots i totes. Dignitat és esforç (l’injuriat esforç) amb la il·lusió de millorar un mateix i la satisfacció (premi) d’aconseguir, d’entendre una mica més del món, de desenvolupar-se millor en noves situacions, és donar i rebre ajuda en la mesura de les possibilitats de cadascú i la satisfacció de ser útil als altres i de sentir recolzat pels teus iguals.

Com s’aconsegueix això? NO ho sé amb seguretat, però podria apuntar idees (tranquilitat!, no ho faré, que ja veig que m’allargo)

Sí opino, i estic d’acord amb el conferenciant, que l’escola està, potser, excessivament “gradada”: passes, repeteixes, “tripiteixes”, …, però no arribo a imaginar un model organitzatiu raonable que permeti una relaxació de la gradació i que un@ alumn@ pugui romandre en un, per exemple cicle, durant el temps necessari per assolir els objectius d’aprenentatge que s’hagin considerat necessaris.