Oracle Java 7 para GNU-Linux basados en Debian

Hi ha bona i complerta informació a:

http://www.webupd8.org/2012/01/install-oracle-java-jdk-7-in-ubuntu-via.html
http://www.vidaamarilla.com/2012/05/instalar-rapido-oracle-java-jdk-7-en.html
http://erlitrimoreno.blogspot.com.es/2012/04/instalacion-de-oracle-java-7-en-lubuntu.html

Si tens sort n’hi haurà prou amb:

sudo add-apt-repository ppa:webupd8team/java
sudo apt-get update
sudo apt-get install oracle-java7-installer

Sovint farà falta una darrera cosa:
Quan et demani descarregar o executar el primer jnlp has de dir “Altra” i navegar cap a  /usr/bin/javaws assegurant-te de marcar que faci sempre així d’ara endavant.

Sort.

Àngel



Anotació de PDF en línia

Avui m’ha donat per cercar eines d’anotació de PDF en línia.

Per què vull anotar a PDFs?

Quan l’alumnat m’envia o penja al Moodle un treball en PDF, les correccions sobre el mateix arxiu són més entenedores que fetes en comentaris escrits a part com a retroacció. Corregir directament i lliurar la correcció anotada sobre el propi document em sembla molt més convenient.

Per què en línia?

A l’escola es fa servir Windows XP/7 i als meus ordinadors Windows està desterrat. Necessito una eina que no depengui massa del PC en que treballi en cada moment.

Xournal és un bon candidat per instal·lar en “ordinador local”, te versions per Windows i Linux (i crec que Mac), però els diàlegs per obrir i desar arxius en Windows resulten estranys  per un usuari normal de Windows.

Que he trobat?

Passo a enumerar les eines que he trobat en un primer intent. NO faig constar les que semblen discontinuades a hores d’ara ni les que són només de pagament. Totes són gratis o almenys tenen la possibilitat de fer-se servir sense cost amb algunes limitacions.

PDFescape Crocodoc
PERSONAL
Algunes eines prou relacionades, però ja sigui per integrar en Moodle o com una possibilitat dins d’un concepte més ampli:
Moodle Assignment UploadPDF  Moodle Activities: AMVONET Room Diigo

Àngel.



Google suspende cuenta de Gmail y hace llorar a un niño.

>Google suspende cuenta de Gmail y hace llorar a un niño
¿Culpa de Google, de COPPA, o de los padres?

Això comenta un noticiari en línia.
Per descomptat, aquests nens no estan exposats a les cridaneres portades de revistes i CD de contingut adult que es poden veure sense esforç exposades als quioscos, ni molt menys als anuncis de prostitució suggeridorament il·lustrats de la premsa diària i esportiva.

Es pregunta sobre l’oportunitat de que els menors puguin accedir a GoogleDocs, Calendar, Llocs web, que crec que poden ser molt útils per a ells.
L’horari de classe llarg i partit força a les activitats extraescolars a horaris que impedeixen que puguin quedar per fer treballs conjunts del col·legi, continuar treballs per projectes,
Tinc comprovat el fàcil que els resulta fer-se al treball col·laboratiu en línia.
Crec que simplement s’hauria de demanar el permís als pares. És clar que els problemes venen més pels canvis unilaterals en els serveis. És més fàcil negar l’accés i fer-te mentir, i així no tenen cap responsabilitat.
A final no oblidem que és un servei “gratuït”, que paguem amb les nostres dades.



¿Cómo puede ser la escuela para el mañana? Francesco Tonucci

>Molt interessant la conferencia: ¿Cómo puede ser la escuela para el mañana? de Francesco Tonucci.
Voldria fer alguns humils comentaris sobre la mateixa.

Si parlem d’una escola per a TOTHOM ha de ser també per als que funcionen millor amb estímul intel·lectual que no en aprenentatges amb component principal manual.
Per incloure a uns no s’ha d’excloure els altres.
Per vèncer dificultats i consolidar habilitats manuals i intel·lectuals pot ser valuosa la cooperació entre iguals. Sí, això com moltes altres coses influeix sobre el paper del docent a l’aula i en el “paper” de l’espai-aula mateix.

No entenc l’obsessió per ser excel·lent en alguna cosa, ni que sigui en una sola cosa. Està bé que un@ alumn@ ho sigui en alguna cosa o en diverses coses, però, semblant-me bé afavorir-la, no ha d’haver obligació de “excel·lència” que vol dir sobresortir sobre els altres, competir en resultats, sense tenir en compte mitjans ni punt de partida, i qui no sobresurt s’autoconsidera fracassat, resulta frustrat. Bona manera de motivar a tots i totes!!!

Hem de reprendre la “dignitat”, que tindria a veure amb fer les coses tan bé com siguem capaços i a intentar millorar, partim d’on partim cadascun. Promocionar la satisfacció pel que un fa dignament (i no de qualsevol manera per sortir del pas, per sobradament que se surti). Valorar l’excel·lència en tant que sigui capaç de revertir de nou sobre el grup en forma de col·laboració i ajuda, per tirar endavant millor tots i totes. Dignitat és esforç (l’injuriat esforç) amb la il·lusió de millorar un mateix i la satisfacció (premi) d’aconseguir, d’entendre una mica més del món, de desenvolupar-se millor en noves situacions, és donar i rebre ajuda en la mesura de les possibilitats de cadascú i la satisfacció de ser útil als altres i de sentir recolzat pels teus iguals.

Com s’aconsegueix això? NO ho sé amb seguretat, però podria apuntar idees (tranquilitat!, no ho faré, que ja veig que m’allargo)

Sí opino, i estic d’acord amb el conferenciant, que l’escola està, potser, excessivament “gradada”: passes, repeteixes, “tripiteixes”, …, però no arribo a imaginar un model organitzatiu raonable que permeti una relaxació de la gradació i que un@ alumn@ pugui romandre en un, per exemple cicle, durant el temps necessari per assolir els objectius d’aprenentatge que s’hagin considerat necessaris.

LTSP server i navegació a través.

>Activar IP_FORWARDING i “routing” amb IP_TABLES, o …
Com travessar el servidor LTSP interpossat des de màquines autònomes conectades a la xarxa de terminals?

El meu coordinador d’informàtica anava donant voltes a afegir a les aules LTSP la possibilitat d’arrandada triple: Windows, Linux local, Linux com a terminal.
El problema era que el servidor LTSP, interpossat, no permetia a les màquines autònomes sortir a la xarxa externa a l’aula LTSP.
Pensant que això debia ser fàcil, independentment que es tractés d’un servidor LTSP, vaig cercar una mica i repescant d’aquí i d’allà (sempre en anglès, disculpeu que no anotés les referències, però res del que indico aquí és “meu”) vaig fer-li un petit resum d’una solució provisional per convertir qualsevol màquina en “router”, poc elegant i poc segura però suficient de moment.

Activar IP_FORWARDING en sistemes Debian i similars:

Mirar l’arxiu /etc/sysctl.conf i cercar les egüents línies:

# Uncomment the next line to enable packet forwarding for IPv4
#net/ipv4/ip_forward=1

# Uncomment the next line to enable packet forwarding for IPv6
#net/ipv6/ip_forward=1

Des de Gnome prem ALT+F2, i executa

gksudo gedit /etc/sysctl.conf

Això carrega per editar l’arxiu com a root.

Descomenta la línia corresponent (IPv4 o IPv6).
Desa els canvis i ja està.

Per activar IP forwarding sense haver de reiniciar fes

sudo echo “1” > /proc/sys/net/ipv4/ip_foward

o tal vegada també funcioni simplement

sudo echo 1 > /proc/sys/net/ipv4/ip_foward

En Gusty, la línia de /etc/sysctl.conf no sembla funcionar bé:
Fins i tot desprès de reinicar amb la línia descomentada
/proc/sys/ipv4/ip_forward encara val 0 (fes un “cat”).

La línia propossada era:
net.ipv4.conf.default.

forwarding=1

Però sembla que funciona amb
net.ipv4.ip_forward=1

També alguns consideren que etc/sysctl.conf necesita dues linies per que no sigui ignorat l’IP_FORWARDING:
net.ipv4.conf.default.forwarding=1
net.ipv4.conf.all.forwarding=1

———————————————————–
NOMÉS SI NO FUNCIONA L’ACTIVACIÓ !!!
Hi ha molts informes que de vegades s’ignora sysctl.conf
Pots assegurar-te amb aquesta instrucció en consola:

sudo sysctl net.ipv4.ip_forward

si la resposta és “1” tot està bé.
Si la resposta és “0” necessitaràs afegir una línia a /etc/rc.local

sudo gedit /etc/rc.local

i afegir abans que aparegui “exit 0” a l’arxiu:

sysctl -w net.ipv4.ip_forward=1

Cal reiniciar i tornar a comprovar si ja funciona.
Recorda, l’anterior NOMÉS SI NO FUNCIONA L’ACTIVACIÓ !!!

———————————————————–
En SuSE amb el Yast només cal configurar la tarja de xarxa que va a l’exterior per que comparteixi la conexió.
———————————————————–
Configurant les iptables
– – – – – – – – – – – –

S’han d’afegir algunes regles per permetre i facilitar el tràfic cap a fora i cap a dins
Obrir l’arxiu /etc/rc.local

gksu gedit /etc/rc.local

i afegir les següents línies.

/sbin/iptables -P FORWARD ACCEPT
/sbin/iptables –table nat -A POSTROUTING -o eth1 -j MASQUERADE

Això NO és ni massa elegant ni massa segur, però és lo bàsic i hauria de funcionar.
Si et preocupa la seguretat s’ha de llegir el manual i ajustar les regles amb més detall.

El canvis seràn actius en reiniciar.

Si es vol que siguin actius ja!!! teclejar al terminal

sudo iptables -P FORWARD ACCEPT
sudo iptables –table nat -A POSTROUTING -o eth1 -j MASQUERADE

… i va funcionar.

Els perills del llapis

>

Tots hem vist pel·lícules que recreen l’ambient escolar de moltes escoles actuals i de les de molts decennis, fins i tot segles abans.

Em resulta sorprenent com ha canviat el món des de la revolució industrial i encara més des d’abans, fins avui, quan el comparo amb lo poc que ha canviat l’escenari en que els nostres alumnes i fills desenvolupen les seves activitats escolars.

Per sort bufen vents de canvi i molts professors i centres intenten fer servir noves eines (o ja no tant noves, de fet) per millorar l’aprenentatge dels alumnes. Moltes d’aquestes eines tenen a veure a les tecnologies informàtiques i de comunicació, que es comencen a aplicar a l’aprenentatge.

No entraré ara en els avantatges que representa l’ús d’aquestes eines pel tractament de la diversitat i per una major motivació, millor comprensió dels conceptes i adquisició de competències, aquest petit article es refereix a les pròpies eines, i a la seguretat en el seu ús.

Cal demanar autorització als tutors legals de l’alumne per que faci ús a les classes:

  • del llapis i la goma d’esborrar?,
  • de la maquineta de fer punta?
  • del bolígraf o la ploma estilogràfica?
  • colors, retoladors, regla/es, pintures, aquarel·les, compàs, estilògrafs (“rotrings”), etc.

No són perillosos?

Quants nens i nenes (i no tant nens ni nenes) no mosseguen el llapis (i es mengen la pintura) o la goma, els bolígrafs (ups!, la tinta, puaj!) i retoladors (idem) es punxen, fent broma o no, amb el llapis recent afilat o l’agulla del compàs, es tallen, per accident manipulant la maquineta o amb el canto d’un foli nou (eishxhshxhshxh!), es punxen en manipular el compàs, bandeixen enlaire les seves espases (regles), …

Per cert, heu mirat mai les etiquetes dels “TipEx”?.

I, ja heu vist, el risc no és sempre per estar fent un mal ús.

En fin, a secundària ells i elles ja saben fer-los servir més o menys.

Des del parvulari fins a hores d’ara, us ha demanat mai ingú un permís d’aquesta mena? A mi no.

En canvi es troba normal, i fins i tot adient, demanar autorització als tutors legals si fan servir ordinadors, internet (aplicacions web, navegació a la recerca d’informació, email, blocs, …) per les seves activitats d’aprenentatge.

El curiós és que es pensa que l’alumnat és “nadiu digital” i domina tot això perquè hi ha conviscut des del naixement.

Ningú l’ha ensenyat, mostrat altres possibilitats, que no pas solament el sistema de xat propietari que no nombraré per si de cas (ics!), ningú li ha explicat els riscos i avantatges, com limitar els uns i aprofitar els altres.

Han construït el seu propi coneixement sobre internet (pedagogia: constructivisme a tope i autodidacta) seleccionant allò que era significatiu per a ells/elles, a partir de la seva pròpia experiència i interessos.

A final, la majoria només fan xats amb allò d’abans, donant pas a tants virus, cucs i troians com vulguin passar, ignorant fins i tot què és un correu electrònic i que en el xatejador més estés hi tenen un d’associat, han donat innumerables dades innecessàries sobre ells mateixos en el mateix moment de donar-se d’alta i en donen més cada dia en els xats en què participen.

Si saben alguna cosa de “word” l’han aprés de forma “tradicional” en classe d’informàtica a l’escola.

Les eines hi són, l’ordinador i internet no són només per jugar i xatejar, tenen un gran potencial en educació, s’han de fer servir i ajudar a que els alumnes aprenguin a fer-les servir, amb seguretat i responsabilitat, com les altres eines més tradicionals.

No és car, avui dia el maquinari i l’accés a internet suficients per un ús educatiu, i hi ha facilitats per part de l’Estat per adquirir-los, i si no, les biblioteques i els ajuntaments, solen posar a disposició dels ciutadans llocs de treball amb connexió a internet. Tot l’alumnat pot tenir accés d’una manera o d’una altra a aquests recursos.

A treballar i fer servir de forma productiva i segura les eines s’aprèn fent-les servir, com a escriure amb el llapis s’aprèn escrivint amb el llapis, o aprenent s’aprèn a aprendre.

Cites bibliogràfiques als treballs de recerca

>Per citar correctament recursos bibliogràfics impresos, en línia, o continguts, existeixen unes normes estandarditzades:

ISO-690 per documents generals (llibres, revistes, …)
ISO-690-2 per documents no impressos

Es poden trobar resums prou confiables a:
FBD: Com citar recursos electrònics / A. Estivill i C. Urbano
i a http://www.bib.ub.es/bub/3citar.htm

Hi ha un resum molt pràctic a la web de l’IES Miquel Biada.

Us pot ajudar ”The Citation Machine” que us presenta un formulari amb les dades necessàries i genera la cita, però està en anglès.

També podeu fer servir gestors de referències bibliogràfiques, n’hi ha gratuïts:


La Viquipèdia facilita un text correcte i adient per la cita si fas clic a la barra de l’esquerra, el bloc “eines” -> “citau aquest article”